Incí

Averbi.
|| 1. "En quella manera quí", averbi doperad per far confront, de spess seguid da "comè". § L'è fad incí > L'è fad en quella manera quí.
|| 2. "Tant", averbi doperad per exprímer una granda quantità. § L'è incí bell > L'è bell tant.

Etimologia:
Dal latin in + sic, medem significad. Probabilment la forma [ʃ] de l'àrea occidental la riva per influenza del provençal antig aissi, anca se la transformazion de la fricativa alveolar sorda [s] en fricativa postalveolar sorda [ʃ] la s'è desvilupada anca en catalan e rumén, donca la par una evoluzion normal.

Transcrizion fonémica ^{(squiça quí)}:
· i(n)čẹ, ı(n)čẹ

Pronóncia:
· Occidental: AFI [ĩ(ŋ)ˈʃi], [i(ŋ)ˈʃi]
· Oriental: AFI [iːˈse]
· Prealpin: AFI [iˈhe]
· Meridional: AFI [inˈsi]
· alt bergamasc: AFI [eˈhe], [iˈtse]
· bressan: AFI [iˈʃe]
· novarés: AFI [ŋsi], [ŋse]
· bagòss: AFI [eˈse]
· bergalhòt: AFI [inˈʃiɑ]
· bormin: AFI [ɛnˈse]

*End i dialeît nòrd-orientaîl la forma enradixada l'è cossí (dal latin [hec]cu sic), mentre que end el lombardo-emilian la forma l'è acsí (dal latin hec[cu] sic).

Variaînt gràfique stòrique:
Isé, Issé, Inscí, Ensí, Iscí.

Sinònîm:
Cossí, Acsí.

Traduziôn:
Italian: (1, 2) Cosí, (2) Talmente; Occitan: (1) Aital, (2) Tan; Catalan: (1) Així, Aixina, (2) Tan; Francés: (1, 2) Ainsi, (2) Tellment; Castilhan: (1) Así, (2) Tan; Portugués: (1) Assim, (2) Tão; Galician: (1) Así, (2) Tan; Rumén: (1) Așa, (2) Atât; Inglés: (1) So, thus, (2) Very.