Spaçadora

S.F.
|| 1. Instrument doperad per tirar via de terra polvre o objeît picennîn, formad d'un mànic long e una part finala formada de sétole de plàstica o de altrê materiaîl.

Etimologia:
De spaçar, ‘far spaci’, ligad a -or, que l'índica qui o què el compłéss l'acion.

Transcricion fonémica ^{(squiça quí)}:
· spasa(d)ọră, spasa(d)yră

Pronóncia:
· Occidental: AFI [spatsaˈduɾa], [spatsaˈdoɾa]
· Oriental, Meridional, Piemontés: AFI [spasaˈ(d)uɾa]
· Piemontés: AFI [rɐˈmɐsa]

Gh'è anca la forma fonética cond la U stressada ([y]) enveci de la U latina ([u]) que la deriva probabilment del latin -ūra (en lœg de -ōra) que però l'índica l'acion e el sò efet. En lombard "spaçadura" l'è consideràbel comè sinònim de rud (o ruv), a l'istess livell de l'italian spazzatura.

Gèner e númer:
Femenin plural: Spaçadore.
Mascolin singolar: Spaçador.
Mascolin plural: Spaçadoîr (Spaçadôr).

Variaînt gràfique stòrique:
Spasaora, Spassaora, Spasadora, Spasadura, Spasaura.

Sinòniîm:
Scova, Granera, Ramaça.

Traducion:
Italian: Scopa, Ramazza; Occitan: Escampa; Catalan: Escombra, Granera; Francés: Balai; Castilhan: Escoba; Portugués: Vassoura; Galician: Vassoira; Rumén: Mătură; Inglés: Broom.