Sciòpero

S.M. — Anca Sçòpero.
|| 1. Event de ferm de l'atività lavorativa, fad come forma de protesta.

Fait

S.M. — Anca Fat.
|| 1. Aveniment, event. Còsa qe succed.

Empiçar

Verb de la prima coniugacion. — Dialetalment Piçar.

|| 1. Dar-g fœg a vergot perqè el brusi, el scaldi o el faghi lum.
|| 2. Mèter en marça, far partir vergot o dar-g energia en qualsevœl mœd.

Oxell

S.M. — Anca Auxell. — Dialetalment Uxell.

|| 1. Nòm genéric per identificar tuît i animaîl qe i vola, qe i fa part donca de la famigła dei Oxeîl.

|| 2. Nòm volgar per identificar la part externa de l'apart genital mascolin. Sinònim de Pene o, sempre volgarment, Bígol.

Segnor

S.M.
|| 1. Títol de cortesia o de respet per i homeîn; dennanç del cognòm, del nòm, del títol professional, nobiliar o funcionari; § el segnor Miqelet, el segnor Joann, el segnor noder, el segnor comt, el segnor ministre; a vòlte, doperad come equivalent a un pronòm de terça persona, cond intonacion de respet; § el segnor el vœl vergot?
|| 2. Sinònim de hòm, ma cond una sfumadura płussé reverencial.
|| 3. Qi qe 'l g'ha un domini sora quałcòs; § el segnor del castell = el propietari del castell.
|| 4. Come agetiv, persona rica.
|| 5. Deo, la divinità płussé importanta del cristianésim.

Sior

S.M. — Dialetalment Sor, Siòr.
|| 1. Títol de cortesia o de respet per i homeîn; dennanç del cognòm, del nòm, del títol professional, nobiliar o funcionari; § el sior Miqelet, el sior Joann, el sior noder, el sior comt, el sior ministre; a vòlte, doperad come equivalent a un pronòm de terça persona, cond intonacion de respet; § el sior el vœl vergot?
|| 2. Sinònim de hòm, ma cond una sfumadura płussé reverencial.
|| 3. Qi qe 'l g'ha un domini sora quałcòs; § el sior del castell = el propietari del castell.
|| 4. Come agetiv, persona rica.

Centa

S.F. — Dialetalment Cinta.
|| 1. Sinònim de Centura. — Varda Centura.
|| 2. Sinònim de Correja. — Varda Correja.
|| 3. Sinònim de Cengła. — Varda  Cengła.

Correja

S.F.
|| 1. Sinònim de Cengła. — Varda Cengła.

Úpia

S.F.
|| 1. Oxell de la famigła Upupidae, cond el nòm tècnic e tassonòmic de Upupa epops. Sinònim de Pupud e Buba. — Varda: Buba e Pupud.

Galleto de março

S.M. — Forma płussé stàndard Gallet de març
|| 1. Oxell de la famigła Upupidae, cond el nòm tècnic e tassonòmic de Upupa epops. Sinònim de Buba. — Varda: Buba.

Pupud

S.M.
|| 1. Oxell de la famigła Upupidae, cond el nòm tècnic e tassonòmic de Upupa epops. Sinònim de Buba. — Varda: Buba.

Buba

S.F. — Dialetalment Búbola.
|| 1. Oxell de la famigła Upupidae, cond el nòm tècnic e tassonòmic de Upupa epops.

Semo

Adj., S.M.
|| 1. Persona miga bona de rexonar e de rènder-s cunt de quell qe la dis e la fa.

Ensimunid

Adj., S.M. — Dialetalment Simunid.
|| 1. Persona miga bona de rexonar e de rènder-s cumpt de quell qe la dis e la fa.

Almanac

S.M.
|| 1. Lunari. — Varda: Lunari.
|| 2. Calendari cond informaciôn specífiqe per un setor. Per exempi, almanac sportiv, un calendari cond tuît i resultaîd sportîv de l'ann.

Calendari

S.M.
|| 1. Sistema de division e misuracion del temp basad su l'ann solar e el cambi de le stagiôn.
|| 2. Ensem de apointameînt o de eveînt programaîd.

Lunari

S.M.
|| 1. Calendari. — Varda: Calendari.
|| 2. Almanac per tègner cunt de le fasî lunâr e de altrê elemeînt astronòmîc.

Manera

S.F. — Dialetalment Maniera.
|| 1. Mœd, aspet d'una realizacion d'un quałcòs.

Mœd

S.M. — Dialetalment, Mòd.
|| 1. Manera, aspet d'una realizacion d'un quałcòs.

Fídeg

S.M. — Anca Figad.
|| 1. Òrgan típic dei éssêr vertebraîd, qe 'l serviss per crear la bile e qe l'intervén sui grâss, i súquêr e le proteïne.
|| 2. A livell figurad, el se pœl doperar come sinònim de "coraj".
|| 3. (Dialetalment) Fritura mista de carn.

Alt

Adj.
|| 1. De alteça modesta o granda.
|| 2. Grand.

Cald

S.M. & Adj.
|| 1. Temperatura płussé alta del normal o de quella habitual.
|| 2. Qe 'l se trœva a una temperatura płussé alta de quella normal o habitual.

Altre

Adj. & Pron. — Dialetalment Altro, Otre; Atre (pms, eml, rgn); Atro (lij, eml).
|| 1. Divers, diferent de vergun o vergot en termeîn genérîc.
|| 2. En qualità de pronòm indefinid, "vergun" o "vergot".
|| 3. En qualità de agetiv, "alternativ".

Cigolla

S.F. — Dialetalment Civolla.
|| 1. Płanta de la familha Liliacee (Allium Cepa), coltivada e doperada per far de manjar. Solitament la se manja còita al vapor o frita.

Acsí

Averbi.
|| 1. Sinònim de Incí. Warda quí: Incí.

Cossí

Averbi. — Dialetalment Cosí, Cossita.
|| 1. Sinònim de Incí. Warda quí: Incí.

Incí

Averbi.
|| 1. "En quella manera quí", averbi doperad per far confront, de spess seguid da "comè". § L'è fad incí > L'è fad en quella manera quí.
|| 2. "Tant", averbi doperad per exprímer una granda quantità. § L'è incí bell > L'è bell tant.

Jarjanés

S.M. — Anca Jarjana.
|| 1. (Definizion original) Persona de lengua "diferenta", miga lombarda.
|| 2. (End l'àrea milanesa) Persona que la vén miga de Milan cità, ma que la riva de fœra.
|| 3. (En àrea pan-lombarda) Forester, persona de origen forestera.
|| 4. (End l'àrea bressana) Magrebin, persona nascida geograficament e/o colturalment end l'Àfria sora del Sahara.