Sior

S.M. — Dialetalment Sor, Siòr.
|| 1. Títol de cortesia o de respet per i homeîn; dennanç del cognòm, del nòm, del títol professional, nobiliar o funcionari; § el sior Miqelet, el sior Joann, el sior noder, el sior comt, el sior ministre; a vòlte, doperad come equivalent a un pronòm de terça persona, cond intonacion de respet; § el sior el vœl vergot?
|| 2. Sinònim de hòm, ma cond una sfumadura płussé reverencial.
|| 3. Qi qe 'l g'ha un domini sora quałcòs; § el sior del castell = el propietari del castell.
|| 4. Come agetiv, persona rica.

Etimologia:

Dal latin seniōr, medem significad, a trevers de la forma scurtada latina seiōr da la qual l'è derivad anca el francés sieur. Probabelment la forma siòr cond O deverta, extremament limitada e de norma típica nomà del mascolin, la vén pròpi da questa forma francesa e trasformada segond el modell fœgła /ˈføja/ > fògła /ˈfɔja/ (donca sieur /sjør/ > siòr /sjɔr/).

Trascricion fonémica ^{(sqiça qui)}:
· šjọr
· sur
· šjǫr

Pronóncia:
· Occidental, Oriental: AFI [sjuːɾ], [ʃuːɾ]
· Nòrd-Occidental: AFI [ʃoːɾ]
· Nòrd-Oriental: AFI [sjoːɾ]

· Piemonteis: AFI [suːɾ]
· Emilian: AFI [sjoːɾ], [sjuːɾ]

Gèner e númer:
Mascolin plural: Siôr (Sôr, Sciòr).
Femenin singolar: Siora.
Femenin plural: Siore.

Variaînt gràfiqe stòriqe:
Scior, Sciur, Sciòr, Siur, Sur.

Sinònim:
Segnor.

Traduciôn:
Italian: Signore, Sire; Occitan: Senhor; Catalan: Senyor, Seior (†); Francés: Seigneur, Sieur; Castigłan: Señor, Seor; Portugués: Senhor; Galician: Señor; Asturian: Señor; Rumén: Domn; Inglés: Sir.