Œgł

S.M. — Dialetalment Œch e Œcł.
|| 1. Òrgan doperad per la vista, fad per transformar stímoîl luminóîs en sensacioîn visive.

Ogłal

S.M. — Dialetalment Ochal e Ocłal.

|| 1. Lent de vedre doperada per milhorar la vista, que la se met dennanç de l'œgł. Doperad end la sòa forma plurala Ogłaîl per indicar l'aparech formad de dò leînt que 'l se pòsta en sul nas e li oregłe per vedeir melh.
|| 2. Qualsevœl objet destinad a l'œgł. Doperad de spess end la sòa forma plurala Ogłaîl.

Setmana

S.F.
|| 1. Períod de temp formad de sèt dí, çoè del lunedí a la domínica.

Tròp

Adv.
|| 1. De quantità eccessiva, fœra deî límiît.

Volp

S.F. — Anca Volpa.
|| 1. Nòm comun deî animaîl de la familha deî Càniîd, płu end el detalh del gèner Vulpes.
|| 2. Did de vergun que 'l se fa notar per la sòa astúcia e furbícia.

Plafon

S.M.
|| 1. Sofit, la superfiç que la delímita ògni qualsevœl ambient covert, facha inferior del soler.

Nud

Adj. — Nuda.
|| 1. Que l'è sença covertura, sença vestiîd. — Varda anca Błot.

Błot

Adj. — Błota.
|| 1. Que l'è sença covertura, sença vestiîd. — Varda anca Nud.

Cłesa

S.F.
|| 1. Forma dialetal de Głesa. — Varda Głesa.

Posdoman

Adv. — Anca Posdeman, Passad-doman, Passad-deman o Dòpo-doman.
|| 1. El dí que 'l vén dòpo doman, du dí dòpo encœ.

Doman

Adv. — Anca Deman (prononciad come "de man" > "ed man").
|| 1. El dí que 'l vén dòpo d'encœ.

Encœ

Adv. — Anca Encœi.
|| 1. El dí d'adess, prima de doman e dòpo de hier.

Hier

Adv.
|| 1. El dí prima de quell d'adess.

Vegł

S.M., Adj. — Dialetalment anca Vech. — Vegła.
|| 1. Did de vergun o vergot que 'l se met contra al joven, que l'è en età avançada.
|| 2. Vergot que l'è miga nœv.

Madur

Adj.M. — Anca Marud. — Madura, Maruda.
|| 1. Did deî òrgaîn vegetaîl que i è rivaîd al culmen del sò desvilup fisiològic.
|| 2. Did del quałcòs rivad al màssim en qualità o capacità end un desvilup d'un comportament.

Àlcol

S.M. — Anca Alcòl.
|| 1. Nòm generalment doperad comè sinònim de àlcol etílic o de spírit (del vin).
|| 2. Qualsevœl deî elemeînt que i pertén a la familha química deî alcòîl.

Sternudir

Verb de la quarta coniugacion. — Anca Starnudir.

|| 1. Variant dialetal novarés e mantoana de Sternudar. — Varda Sternudar.

Sternudar

Verb de la prima coniugacion. — Anca Starnudar.

|| 1. Far vun o płu sternuîd.

Sternud

S.M. — Anca Starnud.
|| 1. Acion involontària caraterizada da una profonda inspiracion següida d'una espiracion forçada e ràpida per mez del nas, originada comè difesa de la mucosa nasal de entità externe.

Còctel

S.M.
|| 1. Bevanda freida derivada d'una mescła de płu bevande alcòholique metide ensema e de li vœlte anca aromatizada cond amaîr, suîc de fruta o altre elemeînt.

Ónger

Verb de la segonda coniugacion.

|| 1. Empłenir de oint, engrassar.

Ointar

Verb de la prima coniugacion.

|| 1. Empłenir de oint, engrassar.

Oint

Adj., S.M.
|| 1. Spòrc de matéria grassa.
|| 2. Matéria grassa semi-líqüida.

Pointa

S.F.
|| 1. Extremità, part terminal acuminada.
|| 2. Part terminal, fin.
|| 3. Gœlem, did d'una montagna.

Point

S.M.
|| 1. Ognidun deî intervaîl regolaîr entrà du passaj vun dre a l'altre del fil, end el cóxer o recamar.
|| 2. Segn gràfic que 'l g'ha la somilhança de una macła picennina o de un trat curt fess.
|| 3. Ogniduna de li unità que li servéss per tègner el cunt en partide sportive o en jœîg.
|| 4. Entità geomètrica dogmàtica, que la se extend en nissuna de li tre dimensioîn (alteça, largueça e profondità).

Pont

S.M.
|| 1. Struitura que la met en comunicacion du territòrî separaîd, generalment d'una strada, d'un fłum, d'una línia ferroviària etc.
|| 2. Objet o entità que la se dopera per mèter en comunicacion du elemeînt en altre caîs separaîd.

Lum

S.F., S.M.
|| 1. Objet que 'l ràdia lux, font luminosa.
|| 2. Per extension, sinònim de Lux. — Varda Lux.

Lux

S.F.
|| 1. Radiacion eletromagnética cond l'onda de longueça compresa entrà 400 e 800 nm, que la resulta vedíbel a l'œch homan.
|| 2. Per extension, sinònim de Lum. — Varda Lum.
|| 3. Poëticament, qualsevœl objet o sobjet que 'l resulta entrà i taînt, que l'«emana lux».

Lamp

S.M. — E variant Lampej.
|| 1. Lum fòrta e instantània que la se forma end el cel comè manifestacion de li descargue elètrique end l'atmosfera.
|| 2. Per extension, qualsevœl còsa luminosa fòrta o anca nomà de pòca durada.
|| 3. Sumeleg, Starluç.

Starluç

S.M.
|| 1. Lum fòrta e instantània que la se forma end el cel comè manifestacion de li descargue elètrique end l'atmosfera.
|| 2. Per extension, qualsevœl còsa luminosa fòrta o anca nomà de pòca durada.
|| 3. Sumeleg, Lamp.

Sumeleg

S.M. — Anca Sumelg o Sumelga (f).
|| 1. Lum fòrta e instantània que la se forma end el cel comè manifestacion de li descargue elètrique end l'atmosfera.
|| 2. Per extension, qualsevœl emission luminosa fòrta e de pòca durada.
|| 3. Starluç, Lamp.

Automòbil

S.F. — Dialetalment anca Automòbila.
|| 1. Veitura, màquina doperada per mœver-s d'un lœg a un altre, per spostar-s.

Màquina

S.F.
|| 1. Automòbil, veitura doperada per mœver-s d'un lœg a un altre, per spostar-s.

Veitura

S.F.
|| 1. Automòbil, màquina doperada per mœver-s d'un lœg a un altre, per spostar-s.

Dormir

Verb de la quarta coniugacion. — Anca Dòrmer.

|| 1. Trovar-s end el sòmn, repossar cond el sòmn.
|| 2. Vésser mòrt, repossar end el sepolcre.

Dir

Verb de la quarta coniugacion.

|| 1. Comunicar cond l'ús de la vox un quałcòs, prononciar un concet.
|| 2. Afermar, decłarar, sostegnir.
|| 3. Exprímer, Spłegar, Illustrar.
|| 4. Referir, far saveir.

Spaci

S.M.
|| 1. El lœg disponíbel per i objeît end la realtà, ja que i se consídera perteneînt a una posicion, dotaîd de una grandeça e possibilitaîd a spostar-s.
|| 2. Figurativament, tuta la realtà que la se trœva fœra de la atmosfera de la Terra, l'ambient vœd e sença gravità endovè que 'l se desvilupa l'univers.
|| 3. Tòc de temp.

Àngel

S.M. — Dialetalment Ànjol.
|| 1. Ésser purament intelletual e spiritual, de natura superior a quella homana e artisticament representat comè un joven tos cond li ale.
|| 2. Did d'una persona nòbil d'ànim, fad de bone manere e de bella presença.

Lore

S.N. — Anca Elle. — Lor, Eîl.
|| 1. Pronòm personal de la terça persona plural femenina, que 'l correspond al sobjet terçari plural, formad de sole persone de sess femenin, que l'è miga qui que 'l parla gne qui que 'l scolta.
|| 2. Acusativ del pronòm personal "Lore".

Lôr

S.N. — Anca Eîl. — Lore, Elle.
|| 1. Pronòm personal de la terça persona plural, formad de sogeît de qualsevœl gèner, ma miga nomà femenîn, qe 'l correspond al soget terçari plural, qe l'è miga çoè qi qe 'l parla gne qi qe 'l scolta.
|| 2. Acusativ del pronòm personal "Lôr".

Voaltrê

S.N. — Anca Voî.
|| 1. Pronòm personal de la segonda persona plural, qe 'l correspond al soget segondari plural, el destinatari.
|| 2. Acusativ del pronòm personal "Voaltrê".

Noaltre

S.N. — Anca Nun o Noî.
|| 1. Pronòm personal de la prima persona plural, qe 'l correspond al soget primari plural, formad de membre de qualsevœl gèner, ma miga nomà femenîn.
|| 2. Acusativ del pronòm personal "Noaltrê".

Lé

S.N. — Anca Ella. — Mascolin: Lu, Ell.
|| 1. Pronòm personal de la terça persona singolar femenina, que 'l correspond a l'objet de la discussion entrà la prima e la segonda o en qualsevœl cas a una persona externa, referida.
|| 2. Acusativ del pronòm personal "Lé".

Lu

S.N. — Anca Ell. — Lé, Ella.
|| 1. Pronòm personal de la terça persona singolar mascolina, que 'l correspond a l'objet de la discussion entrà la prima e la segonda o en qualsevœl cas a una persona externa, referida.
|| 2. Acusativ del pronòm personal "Lu".

Ti

S.N.
|| 1. Pronòm personal de la segonda persona singolar, que 'l correspond a qui l'è dre a parlar cond el sobjet primari, la persona destinada a recéver el messaj.
|| 2. Forma fòrta de l'acusativ del pronòm personal "ti".

Mi

S.N.
(Traducion de la definicion en sul dicionari catalan)
|| 1. Pronòm personal de la prima persona singolar, que 'l correspond a qui que 'l parla, al sobjet primari.
|| 2. Forma fòrta de l'acusativ del pronòm personal "mi".

Cel

S.M.
(Traducion de la definicion en sul dicionari catalan)
|| 1. Spaci immens endovè que li se mœv la Terra, li stelle e i altre astre; specialment, la part de spaci que la se ved al vardar en su e que la g'ha somilhança de vòlta blœ sora de noaltre que l'è delimitada de l'horizont.
|| 2. Spiritualment, el mond de sora endovè que 'l viv Deo.
|| 3. Spiritualment, el medem Deo.

Temp

S.M.
(Traducion de la definicion en sul dicionari catalan)
|| 1. Durata e succession de li còse infinite, considerada come transcorrent en manera continua e uniforme e que la se misura cond fenomeîn successiîv e succediîd cond intervaîl regolaîr.
|| 2. End el transcórrer del temp, una porcion de quest determinada d'un principi e una fin.
|| 3. Condicion meteorològica d'un lœg, combinacion de temperadura e situacion atmosférica del cel.

Oget

S.M. — Płussé etimologicament Objet.
|| 1. Entità física o spiritual, còsa material.
|| 2. Entità cłapada comè fin, come causa o come argoment.

Neteça

S.F.
|| 1. Acion fada per rivar a una situacion d'acòrdi cond li régole d'higiene.

Polizia

S.F.
|| 1. Situacion d'acòrdi cond li régole d'higiene o acion fada per rivar a una situacion anàloga.
|| 2. Comportament elegant e sèmplix.
|| 3. Scritura italianizada de "Policia". — Varda Policia.

Policia

S.F.
|| 1. Òrgan cond el poder executiv d'un stait e qe 'l g'ha come dover principal l'eliminacion de tute li cause qe li pœl condicionar la vita tranquilla de la società e la convivença entrà i citadîn.
|| 2. Polizia. — Varda Polizia.

Cumpt

S.M. — Cumpta.
|| 1. Qualsevœl càlcol matemàtic.
|| 2. Operacion fada que la da un resultad numéric o contàbel.
|| 3. El document "a pagar" que 'l vén lassad comè vademecum end un qualsevœl exercici públic.
|| 4. Profil bancari o de qualsevœl płataforma, que 'l contén i nòîst datî.
|| 5. Figurativament, cas, possibilità entrà tante. — Varda Cas.

Cunt

S.M. — Cunta.
|| 1. Stòria, fàvola.
|| 2. Qualsessia còsa que l'è "cuntada", que l'è dida oralment.

Cumptar

Verb de la prima coniugacion.

|| 1. Valutar quantitativament un insem a travers de númeîr en orden progressiv.
|| 2. Dir a vox alta una série de númeîr.
|| 3. Fidar-s de vergun, dar-g fidúcia.
|| 4. Exprímer intencioîn de far un quałcòs (doperad anca end la forma "far cumpt".

Cuntar

Verb de la prima coniugacion.

|| 1. Dir, expóner una stòria, cond la vox o miga nomà.

Ferrer

S.M. — Anca Frer.
|| 1. Persona que la lavorar el ferr de mester, artesan que 'l maneja el ferr.
|| 2. La persona que la lavora derré del bancon d'una ferramenta e, per extension, al negòci de ferramenta istess.

Sess

S.M.
|| 1. El compless deî caràteîr anatòmiîc e fisiològiîc que, end î organiîsm a reproducion sessual, i fa miga compaîgn i maîsch de li fèmine d'un'istessa spécie; gèner.
|| 2. Acion de la reproducion sessual, l'at de l'acopiament.

Sex

Adj.Num.
|| 1. Númer que 'l riva dòpo del cinc e prima del sèt, "6".

Egual

Adj.m. (Coltism)

|| 1. Que l'è precís, que nò l'è diferent.
|| 2. Compagn. Varda Compagn.
|| 3. Vergot que 'l compartéss cond vergot altre l'istesse caraterístique.

Jumell

S.M. — Anca Gemell.

|| 1. Qualsevœl persona nasçuda, end l'istess part, cond vun o płu fradeîl.
|| 2. Persona de l'istessa sembłança de quałcvun altre, su l'imagen deî jumeîl homozigòît que end l'imaginari colletiv i è consideraîd goce d'aqua.
|| 3. Comè agetiv, sinònim de Egual o Precís. — Varda Egual, Precís.

|| 4. End la forma plural Jumeîl, segn del zodíac metud prima del Cancre e dòpo del Tòr que 'l correspond a la fasça 22 Maj - 21 Jugn. Per extension, qualsevœl persona nasçuda sota el segn deî J.

|| 5. End la forma plurala Jumeîl, constellacion dal nòm scurtad "Gem", vuna de li dódex que li da origen al zodíac.

Gramf

S.M. — Anca Gamf.
|| 1. Moviment involontari d'una part del còrp (comè î braîç o li gambe) derivad d'una contracion deî múscołî o deî neîrv.
|| 2. Dolor derivad d'una contracion involontària deî múscołî que 'l riva de colp e en manera inaspeitada.

Cancre

S.M.

|| 1. Segn del zodíac metud prima del Leon e dòpo deî Jumełî que 'l correspond a la fasça 22 Jugn - 22 Lulh. Per extension, qualsevœl persona nasçuda sota el segn del C.

|| 2. Constellacion dal nòm scurtad "Cnc", vuna de li dódex que li da origen al zodíac.

|| 3. Animałî marítiîm de la familha cancroidea, sotafamilha deî crustacî (crustacea). Per antonomàsia, el nòm dad a la spécie chamada brachyura.

|| 4. Un brut mal en forma de tumor cativ que 'l se desvilupa temporalment en manera de spess irreversíbel o dificilment curàbel.

Àlber

S.M. — Anca Àrbor.
|| 1. Nòm genéric dad a li płante perenne cond un còrp gròss e poderós.

Infłar

Verb de la prima coniugacion.

|| 1. Gonfłar o Głonfar. — Varda. Gonfłar.

Gonfłar

Verb de la prima coniugacion. — Anca Głonfar.

|| 1. Empłenir cond aira un vergot de material mòll e elàstic.

|| 2. Dilatar a travers de la respiracion.

|| 3. Far diventar płu grand un quałcòss, engigantir-l.

Seit

Vox verbal. — Anca Sét.
|| 1. Coniugacion del verb vésser a la segonda persona singolar del temp present.

Sèt

Adj.Num. — Anca Sept.
|| 1. Númer que 'l riva dòpo del sex e prima del vòt, "7".

Fressa

S.F.
|| 1. Pressa. — Varda Pressa.

Pressa

S.F.
|| 1. Necessità o desideri de far vergot cond velocità e rapidità.
|| 2. Strana rapidità end el far vergot.

Çofœr

S.M.
|| 1. L'hom encargad de güidar una veitura per cunt de terç, que 'l g'ha comè doveir donca la conducion d'una automòbil messa a disposicion de vergun d'altre.
|| 2. Leteralment "foguista", l'hòm que 'l se ocupava de alimentar el fœg per far mœver li màquine a vapor.

Lotar

Verb de la prima coniugacion.
|| 1. Begar, l'acion del far una lòta.

Luchar

Verb de la prima coniugacion.
|| 1. Płànger rumorosament, cridar e scarognar.
|| 2. Lamentar-s sença sentir rexon.

Cossin

S.M. — Anca Cussin.
|| 1. Sac de tela o de varî elemeînt de forma tipicament retangolar o quadrada (ma ghe n'è anca de altre forme) normalment empłenid cond material mòrbid e tenre qe 'l vén doperad per postar-g el co quand qe se va a dormir.

Pagrand

S.M. — Anca Pa grand. — Femenin: Mamagranda, Mama granda.
|| 1. L'av, el padre del mé padre.

Av

S.M.
|| 1. El nòno, el padre del mé padre.
|| 2. Un membre vegł de la famigła, vun dei płussé importaînt.

Nòno

S.M. — Anca Nòn.
|| 1. L'av, el padre del mé padre.
|| 2. Figurativament, una persona de granda età, un vegł.

Estad

S.F.
|| 1. Stagion de l'ann qe la vén dòpo de la primavera e prima de l'autumn, entrà el 22 de Jugn e el 22 de Setembre per l'emisfer nòrd e entrà el 22 de Dexembre e el 20 de Març per quell sud.

Autumn

S.M. — Anca Automn. — Dialetalment: Otumn, Otomn, Aftumn, Aftomn.
|| 1. Stagion de l'ann qe la vén dòpo de l'estad e prima de l'himvern, entrà el 23 de Setembre e el 22 de Dexembre per l'emisfer nòrd e entrà el 20 de Març e el 20 de Jugn per quell sud.

Himvern

S.M.
|| 1. Stagion de l'ann qe la vén dòpo de l'autumn e prima de la primavera, entrà el 22 de Dexembre e el 20 de Març per l'emisfer nòrd e entrà el 21 de Jugn e el 22 de Setembre per quell sud.

Engamfid

Adj. — Anca Engramfid.
|| 1. Did de vergun qe 'l g'ha pòca habilità end el far quałcòs.

Primavera

S.F. — Dialetalment Prumavera, Premavera, Prima.
|| 1. Stagion de l'ann qe la vén dòpo de l'himvern e prima de l'estad, entrà el 21 de Març e el 21 de Jugn per l'emisfer nòrd e entrà el 23 de Setembre e el 21 de Dexembre en quell sud.

Pòver

Adj. — Anca Pòvre.
|| 1. Qi qe l'è en condiciôn de Povertà, propiament qi o còsa l'è en mancança de vergot.
|| 2. Metaforicament, vergun o vergot qe 'l fa pena o el dà un sens de tenereça.

Centura

S.F. — Dialetalment Cintura.
|| 1. Cengła. — varda Cengła.
|| 2. Fasça de qualsevœl material qe la gira tut entorn a vergot, anca figurativament.
|| 3. Anatomicament, i fłânc d'una persona, la part del còrp a l'alteça del bígol, endovè qe generalment la centura la strenj li braghe.

Cengła

S.F. — Dialetalment Cingła.
|| 1. Fasça de pell o de stòfa doperad per tègner insema còse o per sostegnir-li.
|| 2. Mecanicament, oget fad a mœd d'anell doperad per transmèter el moviment d'una part del maqinari a l'altra, propiament "c. de transmission".

Morir

Verb de la quarta coniugacion — Anca Mœrer.
|| 1. Pèrder la vita, did dei hòmeîn, dei animaîl o en general de qualsevœl altre organism.

Płœver

Verb de la terça coniugacion — Anca Płòver.
|| 1. Crodar jò del cel, típic de la płœva.

Stampella

S.F.
|| 1. Scròça, Scròçola. — varda Scròça.

Scròça

S.F. — Anca Cròça o Scròçola. — Dialetalment Scròçol.
|| 1. Baston doperad per sostegnir còse, per antonomàsia oget ortopédic doperad per aidar end la deambulacion de li persone.
|| 2. Arnés a forma triangolar doperad per tegnir tacaîd via î vestîd end l'armari. L'è anca cłamad homin.

Ferla

S.F.
|| 1. Scròça, Scròçola. — varda Scròça.

Gràcia

S.F.
(traducion del dicionari italian Treccani)
|| 1. Qualità natural de tut quell qe, per una sòa íntima belleça, delicadeça, spontanità e armonia l'è gradévol ai seîns e al spírit.
|| 2. Bona disposicion de l'ànim vers ai altrê; favor, benevolença, amicícia.