Sternud

S.M. — Anca Starnud.
|| 1. Acion involontària caraterizada da una profonda inspiracion següida d'una espiracion forçada e ràpida per mez del nas, originada comè difesa de la mucosa nasal de entità externe.

Etimologia:
Del latin sternutum, derivad de sternuĕre, "starnudar".

Prononça:
· Occidental: AFI [stɛɾˈnyː], [staɾˈnyː]
· Oriental: AFI [stɛɾˈnyt], [staɾˈnyt]
· Meridional: AFI [stɾaˈnyː]
· Lombardo-emilian, bergamasc: AFI [stɾaˈnyt]
· Prealpin: AFI [htɛɾˈnyt], [htaɾˈnyt]
· Nòrd-Oriental: AFI [stɾaˈnut]
· Setentrional: AFI [stɛɾˈnuː]
· verbanés, noarés: AFI [stɾaˈnuː]
· bergamasc: AFI [stɾɛˈmyt]

* foneticament l'è fess presenta la forma metatética strenud (e stranud), que però la trœva miga spaci end el scríver stàndard.

Gèner e númer:
Mascolin plural: Sternuîd, Starnuîd.
Femenin singolar: —.
Femenin plural: —.

Variaînt gràfique stòrique:
Starnüü, Starnüt, Sternüt, Sternüü, Stranüü, Stranüt, Strenüt, Stremut.

Traducion:
Italian: Starnuto; Occitan: Esternut; Catalan: Esternut; Francés: Éternuement; Castilhan: Estornudo; Portugués: Espirro; Galician: Espirro; Rumén: Strănut; Inglés: Sneeze.