Àngel

S.M. — Dialetalment Ànjol.
|| 1. Ésser purament intelletual e spiritual, de natura superior a quella homana e artisticament representat comè un joven tos cond li ale.
|| 2. Did d'una persona nòbil d'ànim, fad de bone manere e de bella presença.

Etimologia:
Del latin angĕlus, del greg ángelos, medem significad.

Prononça:
· Occidental: AFI [ˈanʤul], [ˈanʤol]
· Oriental, texinés: AFI [ˈanʤɛl], [ˈanʤel]
· Meridional, texinés: AFI [ˈanʤal]
· Setentrional: AFI [ˈenʤel]
· Nòrd-Oriental, Lombardo-emilian: AFI [ˈanʤil]

Gèner e númer:
Mascolin plural: Àngeîl, Ànjoîl.
Femenin singolar: —.
Femenin plural: —.

Variaînt gràfique stòrique:
Àngiol, Angiol, Angiul, Angel.

Traducion:
Italian: Angel; Occitan: Àngel; Catalan: Àngel; Francés: Ange; Castilhan: Ángel; Portugués: Anjo; Rumén: Înger; Inglés: Angel.