Lôr

S.N. — Anca Eîl. — Lore, Elle.
|| 1. Pronòm personal de la terça persona plural, formad de sogeît de qualsevœl gèner, ma miga nomà femenîn, qe 'l correspond al soget terçari plural, qe l'è miga çoè qi qe 'l parla gne qi qe 'l scolta.
|| 2. Acusativ del pronòm personal "Lôr".

Etimologia:
1. Del latin illorum, medem significad.
2. Del latin illī, medem significad.

Pronóncia:
· Occidental, Oriental: AFI [luɾ]
· Nòrd-Occidental: AFI [loɾ]

Per la forma Eîl:
· Occidental, Oriental: AFI [ej], [ɛj] (reconstruïda)
· Nòrd-Oriental: AFI [ej]

Tabella pronominal:
Soget singolar primari: Mi.
Soget singolar segondari: Ti.
Soget singolar terçari (mascolin o neutre): Lu, Ell.
Soget singolar terçari (femenin): Lé, Ella.
Soget plural primari: Noî, Nun, Noaltrê.
Soget plural segondari: Voî, Voaltrê.
Soget plural terçari (mascolin o neutre): Lor, Eîl.
Soget plural terçari (femenin): Lore, Elle.

Variaînt gràfiqe stòriqe:
Lur, Luur, Loor.
Ei, Éi, Èi.

Traducion:
Italian: Loro; Occitan: Els; Catalan: Ells; Francés: Ils, Leur, Eux; Castilhan: Ellos; Portugués: Eles; Rumén: Ei; Inglés: They, Them.