Lé

S.N. — Anca Ella. — Mascolin: Lu, Ell.
|| 1. Pronòm personal de la terça persona singolar femenina, que 'l correspond a l'objet de la discussion entrà la prima e la segonda o en qualsevœl cas a una persona externa, referida.
|| 2. Acusativ del pronòm personal "Lé".

Etimologia:
Del latin illa, medem significad.

Prononça:
· Occidental, Oriental: AFI [le], [leː]
· valsesian: AFI [lej], [lɛj]

Per la forma Ella:
· Nòrd-Oriental: AFI [ˈela], [ˈɛla].
· Lombardo-emilian: AFI [ˈɛla]

Tabella pronominal:
Sobjet singolar primari: Mi.
Sobjet singolar segondari: Ti.
Sobjet singolar terçari (mascolin o neutre): Lu, Ell.
Sobjet singolar terçari (femenin): Lé, Ella.
Sobjet plural primari: Noî, Nun, Noaltre.
Sobjet plural segondari: Voî, Voaltre.
Sobjet plural terçari (mascolin o neutre): Lor, Eîl.
Sobjet plural terçari (femenin): Lore, Elle.

Variaînt gràfique stòrique:
Lee, Lé, Léé, Lei.
Éla, Ela, Èla, Élla.

Traducion:
Italian: Lei; Occitan: Ela; Catalan: Ella; Francés: Elle, Lui; Castilhan: Ella; Portugués: Ela; Rumén: Ea; Inglés: She, Her.