Lore

S.N. — Anca Elle. — Lor, Eîl.
|| 1. Pronòm personal de la terça persona plural femenina, que 'l correspond al sobjet terçari plural, formad de sole persone de sess femenin, que l'è miga qui que 'l parla gne qui que 'l scolta.
|| 2. Acusativ del pronòm personal "Lore".

Etimologia:
1. Del latin illorum, declinad al femenin ~e, medem significad.
2. Del latin illæ, medem significad.

Prononça:
· Occidental: AFI [luɾ]
· Oriental: AFI [ˈluɾe]
· Setentrional, Lombardo-emilian: AFI [ˈluɾi]
· Nòrd-Occidental: AFI [loɾ]

Per la forma Eîl:
· Occidental, Oriental: AFI [ˈele], [ˈɛle] (reconstruïda)
· Nòrd-Oriental: AFI [ˈele], [ˈɛle]

Tabella pronominal:
Sobjet singolar primari: Mi.
Sobjet singolar segondari: Ti.
Sobjet singolar terçari (mascolin o neutre): Lu, Ell.
Sobjet singolar terçari (femenin): Lé, Ella.
Sobjet plural primari: Noî, Nun, Noaltre.
Sobjet plural segondari: Voî, Voaltre.
Sobjet plural terçari (mascolin o neutre): Lor, Eîl.
Sobjet plural terçari (femenin): Lore, Elle.

Variaînt gràfique stòrique:
Lur, Luur, Loor, Lure, Luure.
Ele, Èle, Éle.

Traducion:
Italian: Loro; Occitan: Elas; Catalan: Elles; Francés: Elles, Leur; Castilhan: Ellas; Portugués: Elas; Rumén: Ele; Inglés: They, Them.