Lu

S.N. — Anca Ell. — Lé, Ella.
|| 1. Pronòm personal de la terça persona singolar mascolina, que 'l correspond a l'objet de la discussion entrà la prima e la segonda o en qualsevœl cas a una persona externa, referida.
|| 2. Acusativ del pronòm personal "Lu".

Etimologia:
Del latin illum, acusativ de ille, medem significad.

Prononça:
· Occidental, Oriental: AFI [ly]
· Nòrd-Oriental, livignasc: AFI [lu]
· valsesian: AFI [lyj]

Per la forma Ell:
· Nòrd-Oriental: AFI [el], [ɛl].
· Lombardo-emilian: AFI [ɛl]

Tabella pronominal:
Sobjet singolar primari: Mi.
Sobjet singolar segondari: Ti.
Sobjet singolar terçari (mascolin o neutre): Lu, Ell.
Sobjet singolar terçari (femenin): Lé, Ella.
Sobjet plural primari: Noî, Nun, Noaltre.
Sobjet plural segondari: Voî, Voaltre.
Sobjet plural terçari (mascolin o neutre): Lor, Eîl.
Sobjet plural terçari (femenin): Lore, Elle.

Variaînt gràfique stòrique:
Luu, Lü, Lüü, Lui, Lüi, Lù.
El, Èl, Él, Éll.

Traducion:
Italian: Lui; Occitan: El; Catalan: Ell; Francés: Il, Lui; Castilhan: Él; Portugués: Ele; Rumén: El; Inglés: He, Him.