Vegł

S.M., Adj. — Dialetalment anca Vech. — Vegła.
|| 1. Did de vergun o vergot que 'l se met contra al joven, que l'è en età avançada.
|| 2. Vergot que l'è miga nœv.

Etimologia:
Del latin vetŭlum, medem significad.

Prononça:
· Occidental: AFI [vɛʧ]
· Oriental: AFI [ɛʧ]
· Setentrional, poscłavin: AFI [veʧ], [veʃ]
· Prealpin: AFI [eʃ], [ɛʃ]
· bergalhòt, livignasc: AFI [veʎ], [vejl]
· moncés: AFI [vɛʃ]
· alt trentin: AFI [vɛkl]

Per el femenin:
· Occidental: AFI [ˈvɛʤa], [ˈvɛʤɑ]
· Oriental: AFI [ˈɛʧa], [ˈɛʧɑ]
· Nòrd-Oriental: AFI [ˈvɛʧa], [ˈvɛʧɑ]
· Setentrional, poscłavin: AFI [ˈveʒa], [ˈveʒɑ]
· Prealpin: AFI [ˈeʒa], [ˈeʒɑ], [ˈɛʒa], [ˈɛʒɑ]
· bergalhòt, livignasc: AFI [ˈveʎa], [ˈveʎɑ], [ˈvejlɑ]
· moncés: AFI [ˈvɛʒɑ]
· alt trentin: AFI [ˈvɛkla]

El plural mascolin el patéss de metafonia: el digrama <eî> de veîgł, de fait, el pœl resultar [ej], [ij] o [iː] end un quałc dialeît.

Gèner e númer:
Mascolin plural: Veîgł.
Femenin singolar: Vegła.
Femenin plural: Vegłe.

Variaînt gràfique stòrique:
Vecc, Vegg, Vetch, Ecc, Egg, Ech, Etch, Vesg.

Traducion:
Italian: Vecchio; Occitan: Vièlh; Catalan: Vell; Francés: Vieux, Vieil; Castilhan: Viejo; Portugués: Velho; Galician: Vello; Rumén: Vechi; Inglés: Old.