Ti

S.N.
|| 1. Pronòm personal de la segonda persona singolar, que 'l correspond a qui l'è dre a parlar cond el sobjet primari, la persona destinada a recéver el messaj.
|| 2. Forma fòrta de l'acusativ del pronòm personal "ti".

Etimologia:
Del latin te, medem significad.

Prononça:
· Occidental, Nòrd-Oriental: AFI [ti]
· Oriental, lodesan: AFI [te]

Tabella pronominal:
Sobjet singolar primari: Mi.
Sobjet singolar segondari: Ti.
Sobjet singolar terçari (mascolin o neutre): Lu, Ell.
Sobjet singolar terçari (femenin): Lé, Ella.
Sobjet plural primari: Noî, Nun, Noaltre.
Sobjet plural segondari: Voî, Voaltre.
Sobjet plural terçari (mascolin o neutre): Lor, Eîl.
Sobjet plural terçari (femenin): Lore, Elle.

Variaînt gràfique stòrique:
Tì, Té, Te.

Traducion:
Italian: Tu, Te; Occitan: Tu; Catalan: Tu; Francés: Tu, Toi; Castilhan: Tú, Ti; Portugués: Tu, Ti; Rumén: Tu, Tine; Inglés: You.