S.F. — Dialetalment Dumínica.
|| 1. Últim e dí de la setmana númer sèt, precedent al Lunedí e següent al Sàbet.
Sàbet
S.M. — Dialetalment Sabo.
|| 1. Dí de la setmana númer sex, precedent a la Domínica e següent al Venerdí.
|| 1. Dí de la setmana númer sex, precedent a la Domínica e següent al Venerdí.
Venerdí
S.M. — Dialetalment Venderdí, Vèner o Vendre.
|| 1. Qüint dí de la setmana, precedent al Sàbet e següent al Jovedí.
|| 1. Qüint dí de la setmana, precedent al Sàbet e següent al Jovedí.
Jovedí
S.M. — Anca (f.) Jœbia. — Dialetalment (f.) Jòbia.
|| 1. Quart dí de la setmana, precedent al Venerdí e següent al Mercoldí.
|| 1. Quart dí de la setmana, precedent al Venerdí e següent al Mercoldí.
Mercoldí
S.M. — Dialetalment Mercoledí o Mèrcol.
|| 1. Terç dí de la setmana, precedent al Jovedí e següent al Martedí.
|| 1. Terç dí de la setmana, precedent al Jovedí e següent al Martedí.
Martedí
S.M. — Anca Mardí. — Dialetalment Martes o Marti.
|| 1. Segond dí de la setmana, precedent al Mercoldí e següent al Lunedí.
|| 1. Segond dí de la setmana, precedent al Mercoldí e següent al Lunedí.
Lunedí
S.M. — Anca Lunesdí o Lundesdí. — Dialetalment Lunes, Lundes o Luni.
|| 1. Prim dí de la setmana, precedent al Martedí.
|| 1. Prim dí de la setmana, precedent al Martedí.
Boca
S.F.
|| 1. Avertura comè prima part del canal alimentari de l'aparat de digestion d'un qualsevœl animal e, end i vertebraîd, ensema aî buîx del nas, de l'aparat respiratòri.
|| 2. En sens figurad, qualsevœl avertura o bux.
|| 1. Avertura comè prima part del canal alimentari de l'aparat de digestion d'un qualsevœl animal e, end i vertebraîd, ensema aî buîx del nas, de l'aparat respiratòri.
|| 2. En sens figurad, qualsevœl avertura o bux.
Botelha
S.F.
|| 1. Contenidor per elemeînt líqüiîd solitament fad de vedre o de plàstica, cond una forma a cilindre que en su la part alta, envers a la avertura, el se strenj.
|| 1. Contenidor per elemeînt líqüiîd solitament fad de vedre o de plàstica, cond una forma a cilindre que en su la part alta, envers a la avertura, el se strenj.
Sapa
S.F.
|| 1. Instrument agrícol fad cond płu d'una lama que 'l servéss per scavar li còlle del terrén.
|| 1. Instrument agrícol fad cond płu d'una lama que 'l servéss per scavar li còlle del terrén.
Sangłot
S.M. — Anca Sangłut. — Dialetalment Salhut o Salhúter.
|| 1. Contracion simultània, involontària, deî múscoîl constritoîr de la glòtide e del diaframa.
|| 1. Contracion simultània, involontària, deî múscoîl constritoîr de la glòtide e del diaframa.
Prononciacion
S.F.
|| 1. Sinònim de Pronóncia o Prononça.
|| 2. L'insem de li régole de pronóncia.
|| 3. Vuna de li 5 paîrt de l'oratòria clàssica.
|| 4. Formulacion, decłaracion.
|| 1. Sinònim de Pronóncia o Prononça.
|| 2. L'insem de li régole de pronóncia.
|| 3. Vuna de li 5 paîrt de l'oratòria clàssica.
|| 4. Formulacion, decłaracion.
Pronóncia
S.F. — Dialetalment Prononça.
|| 1. Realizacion deî soîn d'una lengua end el parlar.
|| 2. L'insem de li régole de pronóncia, sinònim de Prononciacion.
|| 3. En àmbit legal o metafòric, expression d'una sentença.
|| 1. Realizacion deî soîn d'una lengua end el parlar.
|| 2. L'insem de li régole de pronóncia, sinònim de Prononciacion.
|| 3. En àmbit legal o metafòric, expression d'una sentença.
Œv
S.M. — DIaletalment Òv.
|| 1. Cèllula deî animaîl ovípeîr, endovè que i se desvilupa i embrioîn.
|| 2. En gastronomia, manjar produt comunement de la gallina cond un guç que 'l contén el jald e el błanc de l'œv.
|| 1. Cèllula deî animaîl ovípeîr, endovè que i se desvilupa i embrioîn.
|| 2. En gastronomia, manjar produt comunement de la gallina cond un guç que 'l contén el jald e el błanc de l'œv.
Çampa
S.F. — Anca Çamfa. — Dialetalment (S.M.) Çampin o Çamfin.
|| 1. Gamba o braç pròpiament diîd deî animaîl.
|| 1. Gamba o braç pròpiament diîd deî animaîl.
Lov
S.M. — Anca Luv.
|| 1. Mamífer selvàdic de la familha dei Càniîd, cond el còrp picennin e àgil e çamfe longue e streite.
|| 1. Mamífer selvàdic de la familha dei Càniîd, cond el còrp picennin e àgil e çamfe longue e streite.
Genevre
S.M. — Anca Zenevre. — Dialetalment Zenévric.
|| 1. Arbust de la familha de Juniperus Communis, cond crœsta grisa-rossa, fòlhe liniaîr que li pïa, sempreverde. El sò frut l'è doperad per far el licor chamad internacionalment comè Gin.
|| 1. Arbust de la familha de Juniperus Communis, cond crœsta grisa-rossa, fòlhe liniaîr que li pïa, sempreverde. El sò frut l'è doperad per far el licor chamad internacionalment comè Gin.
Głesa
S.F. — Dialetalment Cłesa.
|| 1. Palaç o edifici consagrad al cult cristian.
|| 2. Comunità de cristiaîn de l'istessa confession religiosa.
|| 1. Palaç o edifici consagrad al cult cristian.
|| 2. Comunità de cristiaîn de l'istessa confession religiosa.
Oregła
S.F.
|| 1. Compless de struiture que li forma l'aparat auditiv deî ésseîr vertebraîd, útil anca comè instrument per mantègner l'eqüilibri stàtic o en moviment.
|| 1. Compless de struiture que li forma l'aparat auditiv deî ésseîr vertebraîd, útil anca comè instrument per mantègner l'eqüilibri stàtic o en moviment.
Briòç
S.F.
|| 1. Picennin dolç, mòrbid e leger, fad cond farina, buter, zúquer, œîv e levad de birra.
|| 2. Comunement, nòm del produt internacionalment conoscid comè croissant, anca cornet.
|| 1. Picennin dolç, mòrbid e leger, fad cond farina, buter, zúquer, œîv e levad de birra.
|| 2. Comunement, nòm del produt internacionalment conoscid comè croissant, anca cornet.
Iscriviti a:
Post (Atom)