Pronóncia

S.F. — Dialetalment Prononça.
|| 1. Realizacion deî soîn d'una lengua end el parlar.
|| 2. L'insem de li régole de pronóncia, sinònim de Prononciacion.
|| 3. En àmbit legal o metafòric, expression d'una sentença.

Etimologia:
Del lombard prononciar, del latin pronuntiare, medem significad.

Pronóncia:
(forma arcàica)
· Occidental: AFI [pɾoˈnuntsja], [pɾuˈnuntsia]
· Oriental, Meridional: AFI [pɾoˈnunsja], [pɾuˈnunsja]

(forma moderna)
· Occidental, Oriental: AFI [pɾoˈnunʧa], [pɾuˈnunʧa]
· Occidental: AFI [pɾoˈnuntsa], [pɾuˈnuntsa]
· Oriental: AFI [pɾoˈnunsa], [pɾuˈnunsa]

*Dialetalment la raïx pro- latina la pœl portar li pronóncie [pɾo], [pɾu], [pɐɾ], [pɾɐ], [peɾ], [pɾe] e donca a livell dialetal l'è possíbel trovar forme come [pɐɾˈnun(t)sja] (dialet milanés) o [pɐɾˈnonhɑ] (grop Prealpin).

Gèner e númer:
Femenin plural: Pronóncie, Prononce.
Mascolin singolar: —.
Mascolin plural: —.

Variaînt gràfique stòrique:
Prununcia, Pronuncia, Pronunsia, Prununsa, Prononzia, Prononsia, Pernonzia, Parnonzia, Prenonsia...

Traducion:
Italian: Pronuncia, Pronunciazione;
Occitan: Pronóncia, Prononciacion;
Catalan: Pronúncia, Pronunciació;
Francés: Prononciation;
Castilhan: Pronuncia, Pronunciación;
Portugués: Pronúncia, Pronunciação;
Galician: Pronuncia, Pronunciación;
Rumén: Pronunție, Pronunțare;
Inglés: Pronunciation.