Boca

S.F.
|| 1. Avertura comè prima part del canal alimentari de l'aparat de digestion d'un qualsevœl animal e, end i vertebraîd, ensema aî buîx del nas, de l'aparat respiratòri.
|| 2. En sens figurad, qualsevœl avertura o bux.

Etimologia:
Del latin tard bucca, "sguança" o "mascella".

Transcricion fonémica ^{(squiça quí)}:
· bọcă

Pronóncia:
· Occidental, Oriental: AFI [ˈboka], [ˈbuka], [ˈbokɑ], [ˈbukɑ]
· Meridional: AFI [ˈbukɛ]

Gèner e númer:
Femenin plural: Boque.
Mascolin singolar: —.
Mascolin plural: —.

Variaînt gràfique stòrique:
Bocca, Buca, Bóca.

Traducion:
Italian: Bocca; Occitan: Boca; Catalan: Boca; Francés: Bouche; Castilhan: Boca; Portugués: Boca; Galician: Boca; Rumén: Gură; Inglés: Mouth.