Du

Adj.Num. — Anca Duî. — Dialetalment Do, Doî.
|| 1. Númer que 'l riva dòp del vun e prima del tri, "2".

Etimologia:
Del latin duo, medem significad.

Prononça:
· Occidental, Lombardo-emilian: AFI [dy], [dyː]
· Oriental: AFI [du]
· Nòrd-Occidental, livignasc: AFI [dyj], [duj]
· Nòrd-Oriental: AFI [do]
· Nòrd-Oriental, bergalhòt, poscłavin: AFI [doj]

Per el femenin:
· Occidental, Nòrd-Oriental: AFI [do]
· Oriental: AFI [dɔ]
· Meridional, Nòrd-Occidental: AFI [du]
· Nòrd-Oriental, novarés: AFI [ˈdoe]
· Nòrd-Oriental: AFI [doj]
· poscłavin, livignasc: AFI [ˈduɐ]

Gèner e númer:
Femenin: Dò, Dòe (dialetalment Do, Doe).

Variaînt gràfique stòrique:
Dü, Düi, Düj, Doj, Duj, Duu, Düü.
Due, Dua, Dòi, Dòj.

Traducion:
Italian: Due; Occitan: Dos, Doas; Catalan: Dos, Dues; Francés: Deux; Castilhan: Dos; Portugués: Dois, Duas; Galician: Dous, Dúas; Rumén: Doi, Două; Inglés: Two.