Mœd

S.M. — Dialetalment, Mòd.
|| 1. Manera, aspet d'una realizacion d'un quałcòs.

Etimologia:
Dal latin modus, "misura".

Trascricion fonémica ^{(sqiça qui)}:
· mŏt

Pronóncia:
· Occidental, Oriental: AFI [møt]
· Occidental: AFI [møː]
· bustòc: AFI [ˈmødu], [ˈmɔdu]

*la forma "mòdo" l'è típica de tut el territòri lombardòfon, ma end el context lombard l'è considerada un italianism. Per quell l'è miga inserida end la lista de le realizaziôn fonétique.

(Le realizaciôn fonétiqe qui sota i è parciaîl e aprossimade per mancança de foînt)

· Piemontés: AFI [ˈmøt], [møː]
· Lígur: AFI [ˈmɔdu]
· Emilian: AFI [mɔt]
· Romagnœl: AFI [mɒt]

Gèner e númer:
Mascolin plural: Mœîd (Mòîd).
Femenin singolar: —.
Femenin plural: —.

Sinònim:
Manera.

Variaînt gràfiqe stòriqe:
Moeud, Modo, Mòd, Möd, Möt, Moeut.

Traduciôn:
Italian: Modo, Maniera; Occitan: —, Manièra; Catalan: Modo, Manera; Francés: Mode, Manière; Castilhan: Modo, Manera; Portugués: Modo, Maneira, Jeito; Galician: Xeito; Asturian: Modu; Rumén: Mod, Manieră; Inglés: Way, Manner.