Verb de la quarta coniogacion. — Anca Cèrner. — Dialetalment Cernésser.
|| 1. Catar fœ entrà vàrie possibilità.
|| 2. Cłapar una decision finalizada a una cèrnita.
Etimologia:
Del latin cernĕre, medem significad.
Del latin cernĕre, medem significad.
Prononça:
· Occidental: AFI [ʃɛɾˈni] (cernir), [ʃɛɾn] (cèrner)
· Oriental: AFI [sɛɾˈni] (cernir), [ˈʃɛɾnɛɾ] (cèrner)
· Oriental: AFI [sɛɾˈni] (cernir), [ˈʃɛɾnɛɾ] (cèrner)
· Nòrd-Oriental: AFI [ʧiɾˈniɾ] (cernir), [ˈʧɛɾniɾ] (cèrner)
· Meridional: AFI [sɐɾˈni] (cernir)
· Setentrional, novarés: AFI [ˈʃɛɾni], [ˈʃɛɾnɐ] (cèrner)
· Prealpin: AFI [hɛɾˈni], [hiɾˈni] (cernir), [ˈhɛɾnɛɾ] (cèrner)
· Lombardo-emilian: AFI [sɐɾˈniɾ] (cernir), [ˈsɛɾnɐɾ] (cèrner)
· bergalhòt: AFI [ˈʧɛɾnɐɾ] (cèrner)
· poscłavin: AFI [ˈʃɛɾnɐ] (cèrner)
· novarés: AFI [ˈʧɛɾni] (cèrner)
· bagòss: AFI [ˈsɛɾni] (cèrner)
· Emilian: AFI [sɐɾˈniɾ], [ʃɛɾˈniɾ] (cernir)
· Piemontés: AFI [ʃɛɾn], [ˈʃɛɾni], [ˈʃɛɾne], [ˈsæɾni], [ˈʧɛɾne] (cèrner)
· Lígur: AFI [ˈtsɛɾne], [ˈsɛɾne] (cèrner)
· Meridional: AFI [sɐɾˈni] (cernir)
· Setentrional, novarés: AFI [ˈʃɛɾni], [ˈʃɛɾnɐ] (cèrner)
· Prealpin: AFI [hɛɾˈni], [hiɾˈni] (cernir), [ˈhɛɾnɛɾ] (cèrner)
· Lombardo-emilian: AFI [sɐɾˈniɾ] (cernir), [ˈsɛɾnɐɾ] (cèrner)
· bergalhòt: AFI [ˈʧɛɾnɐɾ] (cèrner)
· poscłavin: AFI [ˈʃɛɾnɐ] (cèrner)
· novarés: AFI [ˈʧɛɾni] (cèrner)
· bagòss: AFI [ˈsɛɾni] (cèrner)
· Emilian: AFI [sɐɾˈniɾ], [ʃɛɾˈniɾ] (cernir)
· Piemontés: AFI [ʃɛɾn], [ˈʃɛɾni], [ˈʃɛɾne], [ˈsæɾni], [ˈʧɛɾne] (cèrner)
· Lígur: AFI [ˈtsɛɾne], [ˈsɛɾne] (cèrner)
Coniugacion standardizada:
· Present — Mi cernéssi o cernéss, Ti te cernésset o cernésses, Lu el cernéss, No. cernéssom o cernéssem o cernéss, Vo. cerniv, Lor i cernéss o cernéssen.
· Passad — Mi cernivi, Ti te cernívet o cernives, Lu el cerniva, No. cernívom o cernívem o cerniva, Vo. cernívov o cernívev, Lor i cerniva o cerniven.
· Futur — Mi cernesserò o cernesseré, Ti te cernesserét o cernesseràs, Lu el cernesserà, No. cernesserom o cernesserem o cernesserà, Vo. cernesseriv, Lor i cernesserà o cernesseran.
· Sojontiv present — Mi cernéssi o cernéssa, Ti te cernésset o cernésses, Lu el cernéssi o cernéssa, No. cernéssom o cernéssem o cernéssi o cernéssa, Vo. cernéssov o cernéssev o cerniv, Lor i cernéssi o cernéssa o cernéssen.
· Sojontiv passad — Mi cerniss o cernissi, Ti te cernísset o cernisses, Lu el cerniss, No. cerníssom o cerníssem o cerniss, Vo. cerníssov o cerníssev, Lor i cerniss o cernissen.
· Condicional -ria — Mi cernesseria, Ti te cernesseríet o cernesseries, Lu el cernesseria, No. cernesseríom o cernesseíem o cernesseria, Vo. cernesseríov o cernesseríev, Lor i cernesseria o cernesserien.
· Condicional -ress — Mi cernesseress o cernesseressi, Ti te cernesserèsset o cernesseresses, Lu el cernesseress, No. cernesserèssom o cernesserèssem o cernesseress, Vo. cernesserèssov o cernesserèssev, Lor i cernesseress o cernesseressen.
· Condicional -rav — Mi cernesserav o cernesseravi o cernesserava, Ti te cernesseràvet, Lu el cernesserav, No. cernesseràvom o cernesseràvem o cernesserav, Vo. cernesseràvov o cernesseràvev, Lor i cernesserav o cernesseraven.
· Participi — cernid, cernida, cernîd, cernide.
· Gerundi — cernend.
· Infinitiv — cernir, cèrner.
Variaînt gràfique stòrique:
Scernì, Sciarnì, Cernì, Sèrner, Sernì, Sarnì, Scern, Scerna.
Sinònim:
Elèger, Catar fœra.
Sinònim:
Elèger, Catar fœra.
Traduciôn:
Italian: Scegliere; Occitan: Escuélher; Catalan: Triar, Escollir; Francés: Choisir; Castilhan: Escoger; Portugués: Escolher; Galician: Escoller, Elixir; Rumén: Alege; Inglés: To choose.
Coriosità:
En tante lengue neolatine, comè el catalan, el spagnœl e el portugués, el verb cugnad derivad del latin cernĕre el vœl dir "colar" o, en sens płussé genéric, de "passar al sedaç". Incí g'hom el catalan cerndre (scrivid anca cendre), el francés e el spagnœl cerner e el portugués cernir, tuît cond el significad did de sora.
Coriosità:
En tante lengue neolatine, comè el catalan, el spagnœl e el portugués, el verb cugnad derivad del latin cernĕre el vœl dir "colar" o, en sens płussé genéric, de "passar al sedaç". Incí g'hom el catalan cerndre (scrivid anca cendre), el francés e el spagnœl cerner e el portugués cernir, tuît cond el significad did de sora.
Nessun commento:
Posta un commento
Inxubéss quí el tò messaj