Podeir

Verb de la segonda coniogazion. — Dialetalment Pudeir, Poseir, Poteir.

|| 1. Haveir-g li capacità, la libertà o el permess per far una còsa.

Etimologia:
Del latin potēre, medem significad.

Pronóncia:

· Occidental: AFI [puˈde], [puˈdɛ]

· Oriental: AFI [puˈdi], [pyˈdi] (pudeir)

· Nòrd-Oriental, Setentrional, Lombardo-emilian: AFI [poˈdeɾ], [puˈdeɾ]

· Nòrd-Occidental, bergalhòt: AFI [puˈdej], [puˈdɛj]

· Emilian: AFI [puˈdɛj], [puˈdej], [puˈtɛj(ɾ)], [pʃeɾ], [pʃæjɾ]

· Romagnœl: AFI [puˈtɛj], [puˈti]

· Piemontés: AFI [puˈej], [puˈdej], [puˈdɛj], [puˈdaj], [puˈɡe]

· Lígur: AFI [puˈɾɛj], [puˈleɾ], [pwɛj]

Coniogazion standardizada:

· Present — Mi pœdi o pœdo, Ti te pœdet o pœdes, Lu el pœd o pœl, No. podom o podem o pœd o pœl, Vo. podiv, Lor i pœd o pœl o pœden.

· Passad — Mi podevi/podivi o podeva/podiva, Ti te podévet/podívet o podeves/podives, Lu el podeva/podiva, No. podévom/podívom o podévem/podívem o podeva/podiva, Vo. podévom/podívov o podévev/podívev, Lor i podeva/podiva o podeven/podiven.

· Futur — Mi poderò o poderé, Ti te poderét o poderàs, Lu el poderà, No. poderom o poderem o poderà, Vo. poderiv, Lor i poderà o poderan.

· Sojontiv present — Mi pœdi o pœda, Ti te pœdet o pœdes, Lu el pœdi o pœda, No. podom o podem o pœdi o pœda, Vo. podiv, Lor i pœdi o pœda o pœden.

· Sojontiv passad — Mi podess o podessi, Ti te podèsset o podesses, Lu el podess, No. podèssom o podèssem o podess, Vo. podèssov o podèssev, Lor i podess o podessen.

· Condicional -ria — Mi poderia, Ti te poderíet o poderies, Lu el poderia, No. poderíom o poderíem o poderia, Vo. poderíov o poderíev, Lor i poderia o poderien.

· Condicional -ress — Mi poderess o poderessi, Ti te poderèsset o poderesses, Lu el poderess, No. poderèssom o poderèssem o poderess, Vo. poderèssov o poderèssev, Lor i poderess o poderessen.

· Condicional -rav — Mi poderav o poderavi o poderava, Ti te poderàvet, Lu el poderav, No. poderàvom o poderàvem o poderav, Vo. poderàvov o poderàvev, Lor i poderav o poderaven.

· Participi — podud/podid, poduda/podida, poduîd/podîd, podude/podide.

· Gerundi — podend.

· Infinitiv — podeir.

Variaînt gràfique stòrique:

Pudè, Podé, Podè, Pudé, Pudí, Püdí, Puder, Poder, Pudei, Podei, Pşer, Podèi.

El se g'ha miga de sconfónder cond: Poder, variant gràfica de la forma sostantiva.

Traduziôn:

Italian: Potere; Occitan: Pòder, Podre, Poder; Catalan: Poder; Francés: Pouvoir; Castilhan: Poder; Portugués: Poder; Galician: Poder; Rumén: Putea; Inglés: To be able to [...].

Coriosità:
End i dialeît orientaîl del lombard, la forma płussé comuna la mantén la vocal stressada en qualsevœl ocorrença, anca àtona. Donca gh'è una alternança entrà Œ/U enveci de la O etimològica. End i dialeît del grop emilian, enveci, la forma [pʃeɾ] la riva probabelment d'un cambi [puˈteɾ] > [pəˈɡeɾ] > [pʒeɾ] > [pʃeɾ]. La forma lígur la riva d'un rotacism de la D intervocàlica [puˈdɛj] > [puˈɾɛj], que despœ l'ha portad a un rotacism invertid envers a la L [puˈɾɛj] > [puˈlɛjr] > [puˈleɾ].